Es la sirena,
la ninfa, que se oculta
en las profundidades de su abanico,
mutante, como la vida misma,
caprichosa, valerosa,
embrujante a mis ojos,
que los sacia de belleza
y que le niega el sueño.

Una noche, la sirena
me rogó escribir,
esa noche, tenia luna
y esa luz, me pidió soñar,
y los sueños fue la musa
que agitó su abanico
dando vientos de egoísmo
que me acercan hacia ti.

Y te nombré infinita,
como esa música o el espacio,
y te llamé, Reina Bruja,
desde mi horizonte perdido,
y me regalas tu sonrisa
bajo esa tenue brisa
de una noche de verano.

Quiero decirte "mi bruja"
que te vi, ya hace tiempo,
y te he estado admirando,
y hasta un poquito, amando,
desde el tiempo de ese tiempo,
que también esta noche
he quebrado el silencio,
como el lobo aullante
bajo la luz de la luna tediosa,
al gritar tu nombre
en los espacios perdidos
de una noche clandestina
que alentó al alma viva
y te dijo: "que te quiero".

Poema enviado por Toni Rovira (1/03)

A ti Chiqui Martí,
Que llegas como la brisa del mar,
Que acaricia
Y enciende el fuego de la pasión.

A ti,
Que eres guapa y sensual,
Simpática y alegre como una flor.

A ti, Chiqui,
Que sonríes como la luna,
Y cálida como el sol.

A ti, Chiqui,
Que con tu arte,
Pintas el color de la ilusión.

A ti,
Que despiertas los sentidos
Al verso del amor.

A ti, que eres volcán
De energía
Que ilumina el corazón del existir.

Poema enviado por Toni Rovira (7/1/03)

A ti Chiqui,

A ti,
Que contoneas en el aire de la vida,
Emociones,
Sensaciones,
Sentimientos,
Experiencias,
Vivencias.

A ti,
Que eres ese candil de luz,
Que hace de la expresión de tu cuerpo,
Una explosión de color y de fiesta.

A ti, Chiqui,
Que desgranas poemas de tu alma,
Bailando sobre un escenario,
Interpretando la música de tu universo,
Este que nos hace sentir y ser.

A ti,
Que haces del strip-art,
Un estilo personal,
Único,
Este que te hace ser la número uno en el mundo.

Poema enviado por un admirador (24/6/02)

Si es una droga mirarte,
casi tanto como pensarte o soñarte,
si me haces tu adicto solo con mirarte...

¿Cómo será entonces...
la suerte de poder acariciarte?

¿Y continuar sintiendo el amor
a tu lado... a cada instante?

Probablemente, estas preguntas sigan
siendo siempre, solo y tanto como eso... interrogantes.

Pero no es necesario tocarte,
para sentir lo que fue, es y será;
el sencillo placer de mirarte.

Para ti, Chiqui, que cuando el
amor ya era mi única droga,
llegaste tu, y el amor y mi droga...
se hicieron cuerpo y persona.

Pregón de Chiqui para la Fiesta Mayor de Sant Esteve Sesrovires

Divendres, 26 de Juliol de 2002
Sesrovirencs i Sesrovirenques,

Vull començar donant les gràcies al Senyor Alcalde i a tots els membres del Consistori, per considerar-me per un acte tan important i significatiu com aquest. Sense el seu suport no hauria estat possible el que us diré.

Quan era petita, creia que els pregons estaven reservats a personatges populars amb gran habilitat dialèctica i una ploma tant àgil com afilada.

Es per això que quan em van proposar fer aquest, el primer que vaig sentir va ser una gran satisfacció i em vaig sentir realment honrada per aquest privilegi tan elevat. Immediatament desprès, em va envair la por. No es tractava de llegir (més o menys bé...) el text que em facilitessin, sinó que ho havia de preparar, redactar-ho i llegir-ho jo mateixa.

Us puc assegurar que no és gens fàcil, especialment per mi. Tot i que em coneixeu per les meves intervencions a "Crónicas Marcianas", soc una dona tímida que pateix quan s’ha de dirigir a un públic nombrós.

La veritat és que m’ho vaig agafar com un repte personal, encara que em preocupa, i molt, fer ho bé, de forma que puguem celebrar públicament les vostres Festes mes importants de l’any amb una durada que permeti que no os adormiu ni avorriu amb la meva "xerrameca".

El primer que em vaig proposar, una vegada presa la decisió de tirar endavant, va ser conèixer una mica més el vostre poble, les vostres costums,... en una paraula, el vostre ENTORN. Això era necessari per poder assenyalar algunes de les característiques que m’han cridat més l’atenció, els vostres desitjos passats i les satisfaccions presents.

Sou un poble "dolçament" conegut per la vostra iniciativa i tenacitat. He de dir que una de les primeres coses que vaig esbrinar ja em va sobtar, senzillament, per el significat d’unió i hospitalitat que transmetia. Em refereixo, òbviament, al "Sopar de Germanor". Gaudiu d’un paratge extraordinari, situat al Baix Llobregat però més proxim a l’Alt Penedès, lluny de la bogeria urbana de la gran ciutat i sense renunciar a uns serveis plenament vigents. Envoltats de natura i tranquil·litat, però amb la millor tecnologia al vostre abast. Ho he pogut constatar en les darreres setmanes.

En definitiva, per mi transmeteu l’esperit de l’emprenedor, tot i sabent que el camí es llarg i ple d’obstacles. I això em recorda la meva trajectòria. L’empeny de portar a tothom allò que per mi es bonic. Per que la bellesa ha d’estar a l’abast de tothom. I aquest camí, pels prejudicis, el desconeixement i la hipocresia ha estat llarg i complicat.

Però, com vosaltres, he arribat més enllà, i només amb això i el reconeixement que rebo de la gent que m’envolta, sento que ha valgut la pena..

Aquest any també ha estat així per la vostra Comunitat. Heu inaugurat el Nou Complex Esportiu i Aquàtic, una instal·lació al nivell de les millors que es poden trobar a a la província de Barcelona. Heu tornat a ser el Centre d’una Competició Internacional que acull esportistes de tot el mon, i això no es fàcil.

Corals com les vostres, tant la Infantil com la de Sant Esteve, amb 25 anys d’existència, no es troben sovint. Això indica Historia, Cultura i Esforç.

Tot això no ha estat exempt de dificultats. Però aquí ho tenim. Vosaltres ho heu fet possible. La clau està en continuar endavant, amb nous projectes, perquè les properes Festes Majors siguin sota el nou sostre de la Pista Poliesportiva i ho pugueu celebrar amb una altre de les joies d’aquesta terra, una copa de bon cava.

És per això, que os dic que, com jo, us heu de sentir orgullosos de ser com sou, perquè sou autèntics i sou d’aquesta terra.

Sou, en una paraula, Catalans de Primera. I això es respira quan arribes.

Visca la Festa Major!!!
Visca Sant Esteve de Sesrovires!!!
Visca Catalunya!!!